diumenge, 1 de gener del 2012

Agraïments

En aquestes dates nadalenques de desitjos i postals, s'han posat de moda les versions electròniques de les felicitacions. Una d'elles, l'acabo d'obrir fa una estona, i venia plena de missatges positius i recomanacions per aquest any que encetem, totes fàcils de fer, però el difícil és triar per on començar, així que n'he triat una:

-Fes una llista d'agraïments.

I posats a agrair, agraeixo tenir una dona que no me la mereixo, i unes filles que me'n faig creus encara que puguin ser filles meves. No entraré en detalls, els que les coneixeu (tant la mare com les nenes) sabeu que em quedaria sense paraules, i encara faria curt.

Agraeixo (a qui pertoqui) la salut de que gaudeixen, i la meva per descomptat.

Agraeixo a la Mare l'esforç i dedicació incondicional al Pare, malgrat tot, per damunt de tot, a sobre de tot.

Agraeixo al Pare la oportunitat,que m'ha brindat amb la seva malaltia, per treure de dins meu coses que no sabia que existien.

Agraeixo a totes aquelles persones, que en els moments difícils han donat el seu braç a tòrcer, i en els moments de joia, m'han delectat amb els seus somriures.

Agraeixo als amics, de sempre i nous, amb noms i anònims, d'aquí i d'allà; El suport físic, moral, tècnic, fins i tot econòmic, que m'han brindat sense que ho hagi hagut de demanar.

Agraeixo també als meus germans, que amb la seva actitud, m'obliguen a ser millor persona cada dia, em sap greu per ells, i aquí m'agradaria afegir-hi un desig: -Que algun dia sàpiguen trobar la manera d'omplir el forat que enfosqueix el seu cor.

Agraeixo cada abraçada, i cada petó, però sobretot agraeixo els mals moments, que no tan sols ens mostren com son les persones, sinó que ens fan apreciar millor els bons.

I posats a agrair, ho agraeixo tot, el que dic, i el que no.

L'important es que agraeixo, i ho faig amb tot el cor.

Gràcies

Joan